S'ha celebrat la consulta anunciada per la cúpula d'Unió Democràtica de Catalunya sobre l'acceptació del full de ruta cap a la independència, patrocinat per CDC, ERC, l'ANC i ÒMNIUM, amb uns resultats totalment previsibles. Resumint-los, a una pregunta embrollada han obtingut una resposta enrevessadament enverinada. Ha passat el que prèviament s'anunciava. S'ha dividit el partit per la meitat i s'ha trencat la federació amb CDC.
El més xocant ha sigut la reacció del sector afí a Duran i Lleida, avalador de la consulta i guanyador per només noranta vots per sobre del sector independentista. Han decidit sortir del Govern de la Generalitat -tres consellers- "per coherència", però "Unió no té al cap trencar la federació", segons Ramón Espadaler, secretari general del partit.
Coherència i Duran no són compatibles. Duran i Lleida es mou per uns paràmetres allunyats de la coherència i la lleialtat. El seu capteniment és el conegut popularment com fer la puta i la Ramoneta. El sí, però no. El peix al cove. El d'una tercera via que en realitat mai ha existit.... Ara diu que ell no trenca la federació, però abandona el Govern. Es vanta de estar al costat del sobiranisme, però el supedita a la bona voluntat i gràcia d'un partit i d'un govern hiper-espanyolistes com el comandat actualment per Mariano Rajoy i abans per Zapatero i el PSOE, o per Aznar.... Defensa la confederació amb un Estat que no vol ni tant sols canviar la Constitució, ni repartir el poder polític de forma més justa. Eufemismes i doble sentit a dojo!. Són pures incongruències. I deslleialtats!. Un discurs gastat, antiquat i mentider. Preveient les conseqüències negatives per tantes contradiccions acumulades al llarg de la historia del seu llarg mandat, ha decidit donar curs un nou projecte polític on aixoplugar-se per si de cas Unió se'n va a norris. Dit i fet!. Va inspirar i confegir un nou partit polític anomenat Construïm, fet a la seva mida i caprici....... quant encara és el màxim líder d'UDC!. Ell i els seus fidels escolanets s'atreveixen titllar el sector independentista de deslleials perquè discrepen de les decisions forçades per la direcció, mentre promouen una formació política nova per continuar remenant les cireres al seu gust. Els crítics, com tindrien que qualificar aquesta traïció de Duran, Espadaler, Pelegrí, etc.... ?. Quant dic traïció em refereixo a la feta contra la majoría de ciutadans sobiranistes o senzillament independentistes, que creien en la seva paraula. Però també a la traïció feta a tots els militants d'Unió als quals han portat cap un veritable embolic, quasi un atzucac, perquè el seu ego i arrogància prevalgués per damunt dels interessos i voluntats dels afiliats i simpatitzants democratacristians, avui més orfes políticament que ahir i menys que demà.
Paradoxalment, la sensació més extensa entre els opinadors polítics és que la ruptura de Convergència i Unió clarificarà el panorama polític i enfortirà el paper d'Artur Mas. Ara, els ciutadans ja sabem quin peu calcen les restes del PSC que sobreviuen a la voràgine catalana; les engrunes d'ICV quasi engolides per PODEMOS -a Catalunya, Guanyem-; l'espectral presència de l'irrellevant PP al Principat; l'inflada presencia mediàtica -i lerrouxista- d'Albert Rivera -bolcat a la re-conquesta d'Espanya-; i ara, la nova Unió-Construïm del vell i murri Duran i Lleida. S'ha complert allò que va anunciar ja fa temps el reputat pare del nacionalisme abrandat i espanyolista, l'ínclit Jose Maria Aznar López: "Antes se romperà Catalunya que España". Doncs si!. Els partits espanyolistes -unionistes!-, a Catalunya, s'han esmicolat....!. Però la majoría de catalans estem a favor de la plena sobirania!. La independència va guanyant simpatitzants, enfortint-se i eixamplant la seva transversalitat. La trencadissa d'algunes formacions polítiques es bona per la clarificació de les diferents posicions. I mentre s'enforteix l'independentisme, s'esmicola l'unionisme. El qual, per cert, encara no ha sabut articular un discurs creïble, atractiu i mínimament transversal que contraposar.... Potser ja és massa tard per intentar-ho. Els catalanistes ja hem passat pantalla i ja ens trobem en la darrera carpeta: la de decidir a favor o contra la independència de Catalunya.
Cada cop la realitat política al nostre país es decant més cap a l'opció independentista, ara ja majoritària arreu del territori. Els partits que es trenquen ho fan perquè durant molts anys han conviscut plegades l'anima catalanista i l'unionista. Però ara, després de la reiterada i nefasta actuació de les diverses institucions i partits espanyols envers Catalunya, els ciutadans hem optat majoritàriament per la llibertat, la sobirana i independència de Catalunya. N'estem farts de les humiliacions, de les insolències ministerials, judicials, econòmiques i administratives, de les amenaces i insults contra els catalans, del continuat espoli fiscal sofert i de la desinformació malintencionada de la premsa cavernaria espanyola. No aguantem més els menyspreus que practiquen des dels pressupostos generals de l'Estat, els quals sistemàticament ignoren les necessitats de Catalunya i a més, en allò que ens tenen en compte -poquet!-, mai s'acaba de complir com Déu mana.....
Duran, Duran....!. Has desunit Unió -quina ironia!- i trencat CiU. És el darrer fracàs que has comés, per culpa del teu egocentrisme i la teva superba. Per cert, inútilment!. Per que el viatge a Ítaca continua amb renovades forces i esperances. No t'amoïnis, quant t'hagis recuperat de la trompada, et farem un llogaret a la nova Catalunya..... Hi cabrem tots!.
El més xocant ha sigut la reacció del sector afí a Duran i Lleida, avalador de la consulta i guanyador per només noranta vots per sobre del sector independentista. Han decidit sortir del Govern de la Generalitat -tres consellers- "per coherència", però "Unió no té al cap trencar la federació", segons Ramón Espadaler, secretari general del partit.
Coherència i Duran no són compatibles. Duran i Lleida es mou per uns paràmetres allunyats de la coherència i la lleialtat. El seu capteniment és el conegut popularment com fer la puta i la Ramoneta. El sí, però no. El peix al cove. El d'una tercera via que en realitat mai ha existit.... Ara diu que ell no trenca la federació, però abandona el Govern. Es vanta de estar al costat del sobiranisme, però el supedita a la bona voluntat i gràcia d'un partit i d'un govern hiper-espanyolistes com el comandat actualment per Mariano Rajoy i abans per Zapatero i el PSOE, o per Aznar.... Defensa la confederació amb un Estat que no vol ni tant sols canviar la Constitució, ni repartir el poder polític de forma més justa. Eufemismes i doble sentit a dojo!. Són pures incongruències. I deslleialtats!. Un discurs gastat, antiquat i mentider. Preveient les conseqüències negatives per tantes contradiccions acumulades al llarg de la historia del seu llarg mandat, ha decidit donar curs un nou projecte polític on aixoplugar-se per si de cas Unió se'n va a norris. Dit i fet!. Va inspirar i confegir un nou partit polític anomenat Construïm, fet a la seva mida i caprici....... quant encara és el màxim líder d'UDC!. Ell i els seus fidels escolanets s'atreveixen titllar el sector independentista de deslleials perquè discrepen de les decisions forçades per la direcció, mentre promouen una formació política nova per continuar remenant les cireres al seu gust. Els crítics, com tindrien que qualificar aquesta traïció de Duran, Espadaler, Pelegrí, etc.... ?. Quant dic traïció em refereixo a la feta contra la majoría de ciutadans sobiranistes o senzillament independentistes, que creien en la seva paraula. Però també a la traïció feta a tots els militants d'Unió als quals han portat cap un veritable embolic, quasi un atzucac, perquè el seu ego i arrogància prevalgués per damunt dels interessos i voluntats dels afiliats i simpatitzants democratacristians, avui més orfes políticament que ahir i menys que demà.
Paradoxalment, la sensació més extensa entre els opinadors polítics és que la ruptura de Convergència i Unió clarificarà el panorama polític i enfortirà el paper d'Artur Mas. Ara, els ciutadans ja sabem quin peu calcen les restes del PSC que sobreviuen a la voràgine catalana; les engrunes d'ICV quasi engolides per PODEMOS -a Catalunya, Guanyem-; l'espectral presència de l'irrellevant PP al Principat; l'inflada presencia mediàtica -i lerrouxista- d'Albert Rivera -bolcat a la re-conquesta d'Espanya-; i ara, la nova Unió-Construïm del vell i murri Duran i Lleida. S'ha complert allò que va anunciar ja fa temps el reputat pare del nacionalisme abrandat i espanyolista, l'ínclit Jose Maria Aznar López: "Antes se romperà Catalunya que España". Doncs si!. Els partits espanyolistes -unionistes!-, a Catalunya, s'han esmicolat....!. Però la majoría de catalans estem a favor de la plena sobirania!. La independència va guanyant simpatitzants, enfortint-se i eixamplant la seva transversalitat. La trencadissa d'algunes formacions polítiques es bona per la clarificació de les diferents posicions. I mentre s'enforteix l'independentisme, s'esmicola l'unionisme. El qual, per cert, encara no ha sabut articular un discurs creïble, atractiu i mínimament transversal que contraposar.... Potser ja és massa tard per intentar-ho. Els catalanistes ja hem passat pantalla i ja ens trobem en la darrera carpeta: la de decidir a favor o contra la independència de Catalunya.
Cada cop la realitat política al nostre país es decant més cap a l'opció independentista, ara ja majoritària arreu del territori. Els partits que es trenquen ho fan perquè durant molts anys han conviscut plegades l'anima catalanista i l'unionista. Però ara, després de la reiterada i nefasta actuació de les diverses institucions i partits espanyols envers Catalunya, els ciutadans hem optat majoritàriament per la llibertat, la sobirana i independència de Catalunya. N'estem farts de les humiliacions, de les insolències ministerials, judicials, econòmiques i administratives, de les amenaces i insults contra els catalans, del continuat espoli fiscal sofert i de la desinformació malintencionada de la premsa cavernaria espanyola. No aguantem més els menyspreus que practiquen des dels pressupostos generals de l'Estat, els quals sistemàticament ignoren les necessitats de Catalunya i a més, en allò que ens tenen en compte -poquet!-, mai s'acaba de complir com Déu mana.....
Duran, Duran....!. Has desunit Unió -quina ironia!- i trencat CiU. És el darrer fracàs que has comés, per culpa del teu egocentrisme i la teva superba. Per cert, inútilment!. Per que el viatge a Ítaca continua amb renovades forces i esperances. No t'amoïnis, quant t'hagis recuperat de la trompada, et farem un llogaret a la nova Catalunya..... Hi cabrem tots!.
