Falten quatre mesos per votar sobre la independència de Catalunya. Ara, unes hores desprès de celebrades les eleccions municipals, s'albiren unes setmanes on tot s'accelerarà, malgrat que entre mig hi han les vacances d'estiu. Alguns fins i tot tindran vertigen i se'ls regirarà l'estomac. Per exemple, a l'Estat espanyol. I més desprès dels resultats obtinguts per les forces sobiranistes, les quals s'han vist notablement reforçades de manera inqüestionable. Tot i que els partits, els medis de comunicació i les institucions espanyoles havien escampat la brama que el procés sobiranista s'ha desinflat, que el suflé independentista ha baixat.... Que està ferit de mort!.
És veritablement revelador -i curiós!- les vegades que els unionistes donen per acabats els anhels de llibertat dels catalans. Cada dos per tres ho proclamen, ho escampen i ho celebren, per haver d'acabar acceptant que de final del procés, res de res. Doncs, bé. A partit d'ara ressuscitaran per enèssima vegada les terceres vies, tornaran oferir canviar la Constitució i un cop més ens explicaran els beneficis que obté Catalunya per romandre unida a Espanya. I tot això, quan encara no s'han posat els rails ni comprat els vagons d'aquesta tercera via inexistent, ni es pot canviar la sagrada i pètria Constitució perquè s'esmicolaria com un castell de sorra, i quan els suposats beneficis que ens regala Espanya costen uns quants milers de milions de calers catalans que van a parar a les butxaques espanyoles sense que retornin ni tan sols la xavalla a les butxaques catalanes.
Com les preteses ofertes positives d'Espanya no ens convencen -ni ens les creiem!-, les clavegueres de l'Estat i les rates que les poblen tornaran a posar-se en marxa per intentar dissuadir-nos de les nostres dèries. En realitat, mai han deixat de fer-ho. Així està ocorrent ja amb els boicots en forma de veritables delacions de la Policia Nacional contra la tasca dels Mossos d'Esquadra en la lluita contra el jihadisme violent i amb les desqualificacions del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, contra la policia catalana; o amb l'actuació de la Junta Electoral Central prohibint l'exhibició de banderes estelades..... Només per posar alguns exemples recents. També s'accentuaran les actuacions contra la llengua catalana, malgrat que les escoles estiguin en vacances; amb les sentències de la justícia espanyola fent prevaler els drets d'un castellanoparlant per sobre de trenta catalanoparlants; i amb les imposicions del ministre més torracollons que hom hagi conegut, José Ignacio Wert. O amb les collonades lingüístiques perpetrades per Alicia Sánchez i Alberto Rivera i la companya.
Si a tot això hi afegim la persecució judicial contra Artur Mas i les conselleres de Presidència i Educació del govern català, juntament a l'escanyament de les finances de la Generalitat -que ja resulta crònic i etern- i l'actuació de la caverna mediàtica madrilenya -no oblidem pas la premsa barcelonina adscrita al Foro Puente Aéreo!-, manipulant, desinformant i publicant imputacions i documents falsos presumptament oficials contra polítics, partits i institucions catalanes, obtindrem un quadre molt precís del que hem d'esperar els propers mesos. Recordem que tot si val contra la independència de Catalunya.
Doncs bé. I els catalans sobiranistes, que hem de fer?. Fins ara les hem anat entonam una darrera l'altra, mentre anàvem avançant cap el nostre objectiu desitjat. Potser sigui ja l'hora de començar a ser més pro-actius. No n'hi ha prou que parem l'altre galta aguantat agressius cops verbals i amenaces físiques, econòmiques i fiscals, ni continuar suportant la persecució diplomàtica arreu del món del ministre Margallo, ni que ens limitem a manifestar-nos cada 11 de setembre de manera festiva, familiar i alegre. No podem anar fent petites passes anunciant la construcció d'estructures d'Estat que sempre van a parar davant el seu Tribunal Constitucional, al costat de totes les declaracions polítiques i lleis catalanes votades al Parlament per amplia majoría, les quals sempre acaben essent inconstitucionals.... No n'hi ha prou, encara que tot això continuï sent necessari fer-ho.
Falten quatre mesos per votar a favor dels partits que defensen la independència de Catalunya. Hem d'esperar que augmenti l'assetjament i pressió de l'Estat espanyol, amb tots els recursos que estiguin al seu abast. Incloent-hi la il·legitimitat de la seva justícia polititzada, la força bruta de la seva policia, la guerra bruta de les rates de claveguera i fins i tot, els estirabots d'una part del seu exercit. Tot això degudament orquestrat per un govern agònic en mans d'un partit que hores d'ara és el més tacat de corrupció de tot Europa. Per tant, summament perillós. Però.... No podem defallir!. Ja no hi som a temps!. Ara es tracta de guanyar o morir!. Hem de començar la desobediència civil. No complir aquelles lleis fetes per reprimir-nos i anorrear-nos com a poble. No hem de fer cas de sentències formalment jurídiques però en realitat són polítiques. No tenim que continuar pagant els nostres impostos a l'hisenda espanyola, mentre Montoro escanya les finances de la Generalitat -es a dir, de tots els catalans!-. Hem de denunciar arreu d'Europa els insults, els xantatges, les amenaces que plouen sobre Catalunya i els catalans..... Hem de donar una plantofada als morros d'aquest Estat superb i ufanos que ens tracta pitjor que l'amo d'una plantació de cotó tractava els seus esclaus.
Ha arribat l'hora. Si volem guanyar-nos la independència haurem de començar a desobeir. No resulta massa atractiu haver-ho de fer. Però pitjor serà no fer-ho. Per tan, pit i collons!!!!.
És veritablement revelador -i curiós!- les vegades que els unionistes donen per acabats els anhels de llibertat dels catalans. Cada dos per tres ho proclamen, ho escampen i ho celebren, per haver d'acabar acceptant que de final del procés, res de res. Doncs, bé. A partit d'ara ressuscitaran per enèssima vegada les terceres vies, tornaran oferir canviar la Constitució i un cop més ens explicaran els beneficis que obté Catalunya per romandre unida a Espanya. I tot això, quan encara no s'han posat els rails ni comprat els vagons d'aquesta tercera via inexistent, ni es pot canviar la sagrada i pètria Constitució perquè s'esmicolaria com un castell de sorra, i quan els suposats beneficis que ens regala Espanya costen uns quants milers de milions de calers catalans que van a parar a les butxaques espanyoles sense que retornin ni tan sols la xavalla a les butxaques catalanes.
Com les preteses ofertes positives d'Espanya no ens convencen -ni ens les creiem!-, les clavegueres de l'Estat i les rates que les poblen tornaran a posar-se en marxa per intentar dissuadir-nos de les nostres dèries. En realitat, mai han deixat de fer-ho. Així està ocorrent ja amb els boicots en forma de veritables delacions de la Policia Nacional contra la tasca dels Mossos d'Esquadra en la lluita contra el jihadisme violent i amb les desqualificacions del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, contra la policia catalana; o amb l'actuació de la Junta Electoral Central prohibint l'exhibició de banderes estelades..... Només per posar alguns exemples recents. També s'accentuaran les actuacions contra la llengua catalana, malgrat que les escoles estiguin en vacances; amb les sentències de la justícia espanyola fent prevaler els drets d'un castellanoparlant per sobre de trenta catalanoparlants; i amb les imposicions del ministre més torracollons que hom hagi conegut, José Ignacio Wert. O amb les collonades lingüístiques perpetrades per Alicia Sánchez i Alberto Rivera i la companya.
Si a tot això hi afegim la persecució judicial contra Artur Mas i les conselleres de Presidència i Educació del govern català, juntament a l'escanyament de les finances de la Generalitat -que ja resulta crònic i etern- i l'actuació de la caverna mediàtica madrilenya -no oblidem pas la premsa barcelonina adscrita al Foro Puente Aéreo!-, manipulant, desinformant i publicant imputacions i documents falsos presumptament oficials contra polítics, partits i institucions catalanes, obtindrem un quadre molt precís del que hem d'esperar els propers mesos. Recordem que tot si val contra la independència de Catalunya.
Doncs bé. I els catalans sobiranistes, que hem de fer?. Fins ara les hem anat entonam una darrera l'altra, mentre anàvem avançant cap el nostre objectiu desitjat. Potser sigui ja l'hora de començar a ser més pro-actius. No n'hi ha prou que parem l'altre galta aguantat agressius cops verbals i amenaces físiques, econòmiques i fiscals, ni continuar suportant la persecució diplomàtica arreu del món del ministre Margallo, ni que ens limitem a manifestar-nos cada 11 de setembre de manera festiva, familiar i alegre. No podem anar fent petites passes anunciant la construcció d'estructures d'Estat que sempre van a parar davant el seu Tribunal Constitucional, al costat de totes les declaracions polítiques i lleis catalanes votades al Parlament per amplia majoría, les quals sempre acaben essent inconstitucionals.... No n'hi ha prou, encara que tot això continuï sent necessari fer-ho.
Falten quatre mesos per votar a favor dels partits que defensen la independència de Catalunya. Hem d'esperar que augmenti l'assetjament i pressió de l'Estat espanyol, amb tots els recursos que estiguin al seu abast. Incloent-hi la il·legitimitat de la seva justícia polititzada, la força bruta de la seva policia, la guerra bruta de les rates de claveguera i fins i tot, els estirabots d'una part del seu exercit. Tot això degudament orquestrat per un govern agònic en mans d'un partit que hores d'ara és el més tacat de corrupció de tot Europa. Per tant, summament perillós. Però.... No podem defallir!. Ja no hi som a temps!. Ara es tracta de guanyar o morir!. Hem de començar la desobediència civil. No complir aquelles lleis fetes per reprimir-nos i anorrear-nos com a poble. No hem de fer cas de sentències formalment jurídiques però en realitat són polítiques. No tenim que continuar pagant els nostres impostos a l'hisenda espanyola, mentre Montoro escanya les finances de la Generalitat -es a dir, de tots els catalans!-. Hem de denunciar arreu d'Europa els insults, els xantatges, les amenaces que plouen sobre Catalunya i els catalans..... Hem de donar una plantofada als morros d'aquest Estat superb i ufanos que ens tracta pitjor que l'amo d'una plantació de cotó tractava els seus esclaus.
Ha arribat l'hora. Si volem guanyar-nos la independència haurem de començar a desobeir. No resulta massa atractiu haver-ho de fer. Però pitjor serà no fer-ho. Per tan, pit i collons!!!!.
