El dia 13 d'abril d'enguany s'han reunit a Barcelona el plenari del anomenat Foro Puente Aéreo -La Santa Aliança!-, integrat pels directius i financers de Barcelona i Madrid de grans empreses cotitzades a l'IBEX 35, l'índex de referència de la Borsa d'Espanya. Líders de Repsol, La Caixa, Gas Natural, ACS, Endesa, Acciona, OHL, Banc de Sabadell.... El motiu de la trobada ho va revelar El Confidencial Digital -adscrit a la caverna mediàtica madrilenya- amb el següent titular: "Cumbre empresarial al máximo nivel para bloquear el plan de independencia de Cataluña en 18 meses".
Es sabut que grans empreses com les mencionades habitualment no és manifesten pas a favor de la llibertat de Catalunya, precisament. Com passa amb l'exercit, la policia o la judicatura castellans, sense oblidar-nos dels partits institucionalitzats i hegemònics de l'Estat espanyol. Ans al contrari. Però les elits empresarials almenys guardaven les formes i es mostraven discretes i tranquil·les..... Fins ara!. El que ara passa és què s'apropen unes eleccions que decantaran definitivament el xoc de trens produït entre Catalunya i Espanya. La batalla entre llibertat i submissió es decidirà en primera instància el proper maig, a les municipals, i conclourà el 27 de setembre, a les plebiscitàries.
No és massa agosarat suposar que l'unionisme albira un futur més aviat negre pels seus interessos. Millor dit, per les seves preferències polítiques, ja que econòmica i financerament les empreses d'arrels catalanes saben perfectament que amb la independència hi sortiran guanyant. I les espanyoles no perdran gaire. Això és el més indignant. Com una vintena d'homes -incloent-hi el ministre Guindos- i dones -dues- pretenen canviar la voluntat d'almenys dos milions de ciutadans -com a mínim!-, els quals ja ens hem mostrats disposats a votar a favor de la independència. Recordem la consulta celebrada el 9 de novembre passat, amb una participació de quasi 2,5 milions de votants -fent-ho amb penes i treballs voluntàriament!-. És una oposició aferrissada per tal d'evitar tenir que compartir o perdre quelcom més important que els calers: el poder polític, el qual han vingut utilitzant des de temps immemorials en benefici de les seves butxaques.
Però el més preocupant és que per aconseguir-ho semblen disposats a utilitzar qualsevol mena d'armes que pugin aturar el procés. Sovintegen expressions com "Ja està bé!. Espanya es un país seriós. Lo del 9 de novembre no pot tornar a passar", alhora que exigeixen major contundència del Govern d'Espanya perquè "el que més ens terroritza, el pitjor escenari, és veure Oriol Junqueras declarant unilateralment la independència des del balcó de la Generalitat. Aquesta imatge no és pot produir....". I doncs, què faran per evitar-ho?. Estan disposat a saltar-se olímpicament els més elementals principis democràtics?. Suspendran les eleccions?. Il·legalitzaran els partits polítics que defensen la independència?. Empresonaran els polítics sobiranistes?. Acabaran d'estrangular les finances de la Generalitat?. Declararan l'estat d'excepció, com es feia en temps de Franco?.
El cert és que faran l'impossible per anorrear les esperances dels catalans. Sense escrúpols ni cap mena de miraments. Incloent-hi pràctiques anti-democràtiques, per més brutes i odioses que siguin. I la força, per més condemnes i retrets que rebin. I la il·legitimitat de lleis, jutges, policies i espies espanyols, sempre en el paper de salvadors de la pàtria. Encara que l'única arma en mans dels independentistes és molt més forta i capaç que la voluntat i desitjos de vint espanyolistes esvarats i quasi embogits que volen imposar les seves preferències polítiques mitjançant la força i la violència. Perquè la democràcia és invencible. Emprant la força contra Catalunya només causaran inestabilitat i incerteses al seu estat, prou debilitat hores d'ara per la corrupció i la crisis econòmica que encara els assoten. I l'independentisme s'enfortirà encara més.
No s'adonen que el més assenyat i convenient per Espanya seria utilitzar la democràcia, confiar en ella i exercir-la sense restriccions. Amb amenaces, amb el feixuc pes de la magrejada llei castellana, la prepotència de la policia de partit espanyola, la por i els insults indiscriminats contra Catalunya, o la força bruta i la violència no aconseguiran vèncer els desitjos de llibertat dels catalans, els quals majoritàriament hem arribat a la conclusió que dins d'Espanya no hi ha futur per nosaltres.... És com si ens haguessin expulsat d'un Estat, nacionalista castellà!, el qual sempre ens ha anat en contra i mai ens ha acceptat tal i com som. L'única esperança per Espanya seria tenir uns veïns, Catalunya i els catalans, amb els quals establir unes bones relacions que el respecte mutu i el temps convertirien en veritables socis i aliats. El millor que podria fer el "Foro" és pressionar al govern d'Espanya perquè acceptés la realitat catalana tal i com és i no com ells voldrien que fos. La pau, esperança i llibertat, pels catalans, no te preu.... i no hi ha murs que ens aturin!..
El cert és que faran l'impossible per anorrear les esperances dels catalans. Sense escrúpols ni cap mena de miraments. Incloent-hi pràctiques anti-democràtiques, per més brutes i odioses que siguin. I la força, per més condemnes i retrets que rebin. I la il·legitimitat de lleis, jutges, policies i espies espanyols, sempre en el paper de salvadors de la pàtria. Encara que l'única arma en mans dels independentistes és molt més forta i capaç que la voluntat i desitjos de vint espanyolistes esvarats i quasi embogits que volen imposar les seves preferències polítiques mitjançant la força i la violència. Perquè la democràcia és invencible. Emprant la força contra Catalunya només causaran inestabilitat i incerteses al seu estat, prou debilitat hores d'ara per la corrupció i la crisis econòmica que encara els assoten. I l'independentisme s'enfortirà encara més.
No s'adonen que el més assenyat i convenient per Espanya seria utilitzar la democràcia, confiar en ella i exercir-la sense restriccions. Amb amenaces, amb el feixuc pes de la magrejada llei castellana, la prepotència de la policia de partit espanyola, la por i els insults indiscriminats contra Catalunya, o la força bruta i la violència no aconseguiran vèncer els desitjos de llibertat dels catalans, els quals majoritàriament hem arribat a la conclusió que dins d'Espanya no hi ha futur per nosaltres.... És com si ens haguessin expulsat d'un Estat, nacionalista castellà!, el qual sempre ens ha anat en contra i mai ens ha acceptat tal i com som. L'única esperança per Espanya seria tenir uns veïns, Catalunya i els catalans, amb els quals establir unes bones relacions que el respecte mutu i el temps convertirien en veritables socis i aliats. El millor que podria fer el "Foro" és pressionar al govern d'Espanya perquè acceptés la realitat catalana tal i com és i no com ells voldrien que fos. La pau, esperança i llibertat, pels catalans, no te preu.... i no hi ha murs que ens aturin!..
