A mesura que s'acosten les cites electorals, primer les municipals i desprès les plebiscitàries, totes les formacions polítiques van ocupant l'espai més favorable per mirar d'obtenir els millors resultats possibles. Això hauria de comportar clarificar les posicions i oferir als votants les respostes més engrescadores respecte aquells assumptes que els ciutadans considerem com a prioritaris, com ara les qüestions socials -atur, jubilacions, sanitat, educació...-, econòmiques, financeres, culturals i les relacions d'aquestes amb l'esdevenidor plenament sobirà de Catalunya. Les forces independentistes, tant les parlamentaries com la majoria de la societat civil, així ho fan. S'han posat d'acord amb el caràcter plebiscitari de la convocatòria del 27 de Setembre, contraposen dades i arguments a favor de la independència i assumeixen compromisos de llibertat, progrés i justícia que s'albiren si aconseguim la plena sobirania.
No succeeix el mateix al bàndol unionista. D'entrada les posicions no són massa homogènies. Hi ha partits que si bé es defineixen com a ferms defensors del dret a decidir del poble català, no semblen massa predisposats acceptar un probable resultat favorable a la independència. És el cas de ICV, PSC, PODEMOS-GUANYEM i d'Unió Democràtica. Els uns volen celebrar un referèndum pactat amb l'Estat per canviar la Constitució espanyola en sentit federal, mentre que altres volen votar per.... confederar-se amb Espanya!. En el fons, només volen canviar la constitució perquè res no canviï. Tot això xoca frontalment amb les tesis de Ciudadanos i fonamentalment del Partit Popular. Aquest dos partits, marcadament nacionalistes espanyols, defensen aferrissadament la sobirania del poble espanyol mentre neguen la del poble català. No volen canviar la Constitució per no donar privilegis a Catalunya. Ni tan sols per adequar-la als temps actuals. En definitiva, consideren que Catalunya és de la seva propietat i per tant els catalans som els seus submisos súbdits.
L'unionisme espanyol està sotmès a un creixent desconcert marcadament angoixant i per tant molt perillós pel catalanisme independentista, davant la fermesa i claredat mostrada per aquest. Ara proposen canviar la constitució, ara no ho volen. Demanen pactar amb l'Estat un referèndum, mentre que el govern d'Espanya nega en rodo qualsevol possibilitat de fer-ho. Denuncien davant la justícia castellana els polítics catalans per anorrear-los o esclafar-los..... per motius estrictament polítics!!!. La seva policia persegueix l'exhibició de símbols independentistes, però tolera el lluïment de simbologia feixista-franquista i actua contra la llibertat d'expressió dels catalanistes, mentre s'inventa dossiers espuris contra personalitats catalanes que després s'afanya en filtrar a la caverna mediàtica madrilenya. El govern d'Espanya escanya les finances catalanes, judicialitza les decisions polítiques de la Generalitat, retarda inversions estratègiques i persegueix allà on pot la llengua i cultura catalanes sense consideracions ni miraments de cap mena. Malparlen, insulten, discriminen i condemnen entitats i personatges públics que es posicionen a favor de la plena sobirania. Els mitjans de comunicació espanyolistes mostren desinhibidament les seves fòbies anticatalanes -en realitat, la seva manca d'ètica periodística- fent prevaler informacions manipulades o falses enfrontant-les amb la realitat i la veritat, prioritzant les opinions unionistes i silenciant les independentistes. Des-informen a l'opinió pública espanyola presentant com hegemònics els discursos de populars i C's quan la realitat és que són clarament minoritaris dins de Catalunya.
Proclamen i demanen a tort i dret diàleg, pactes, lleialtat institucional, constitucionalitat, estat de dret i respecte per la llei espanyola quan en realitat volen dir monòleg, litigis, subvertir la democràtica, imposició i submissió, drets de l'estat per sobre dels drets col·lectius i individuals i abús il·legítim de la justícia.... castellana!. Aquesta mena de desconcert angoixat, aquesta por a la democràcia, a la veritable justícia i equanimitat és el missatge que oferirà el discurs unionista les properes comtesses electorals. Les municipals i les plebiscitàries. Malauradament......!.
No ens arronsarem. No podem arronsar-nos!. Perquè si ho féssim, no sobreviuríem com a poble.... Per això nosaltres, els independentistes, continuarem oferint dades, arguments, debats i il·lusions pel futur. Amb alegria, en pau i llibertat. Farem el impossible per arribar a tots els indecisos, als convençuts i els decebuts. A tots els racons del nostre país. A tots els ciutadans catalans perquè votin i ho facin als partits que ofereixen claredat, sinceritat i esperança. I després, els vots decidiran. Primer als municipis, després a tota la nació..... Volem que sigui INDEPENDÈNCIA!.
No succeeix el mateix al bàndol unionista. D'entrada les posicions no són massa homogènies. Hi ha partits que si bé es defineixen com a ferms defensors del dret a decidir del poble català, no semblen massa predisposats acceptar un probable resultat favorable a la independència. És el cas de ICV, PSC, PODEMOS-GUANYEM i d'Unió Democràtica. Els uns volen celebrar un referèndum pactat amb l'Estat per canviar la Constitució espanyola en sentit federal, mentre que altres volen votar per.... confederar-se amb Espanya!. En el fons, només volen canviar la constitució perquè res no canviï. Tot això xoca frontalment amb les tesis de Ciudadanos i fonamentalment del Partit Popular. Aquest dos partits, marcadament nacionalistes espanyols, defensen aferrissadament la sobirania del poble espanyol mentre neguen la del poble català. No volen canviar la Constitució per no donar privilegis a Catalunya. Ni tan sols per adequar-la als temps actuals. En definitiva, consideren que Catalunya és de la seva propietat i per tant els catalans som els seus submisos súbdits.
L'unionisme espanyol està sotmès a un creixent desconcert marcadament angoixant i per tant molt perillós pel catalanisme independentista, davant la fermesa i claredat mostrada per aquest. Ara proposen canviar la constitució, ara no ho volen. Demanen pactar amb l'Estat un referèndum, mentre que el govern d'Espanya nega en rodo qualsevol possibilitat de fer-ho. Denuncien davant la justícia castellana els polítics catalans per anorrear-los o esclafar-los..... per motius estrictament polítics!!!. La seva policia persegueix l'exhibició de símbols independentistes, però tolera el lluïment de simbologia feixista-franquista i actua contra la llibertat d'expressió dels catalanistes, mentre s'inventa dossiers espuris contra personalitats catalanes que després s'afanya en filtrar a la caverna mediàtica madrilenya. El govern d'Espanya escanya les finances catalanes, judicialitza les decisions polítiques de la Generalitat, retarda inversions estratègiques i persegueix allà on pot la llengua i cultura catalanes sense consideracions ni miraments de cap mena. Malparlen, insulten, discriminen i condemnen entitats i personatges públics que es posicionen a favor de la plena sobirania. Els mitjans de comunicació espanyolistes mostren desinhibidament les seves fòbies anticatalanes -en realitat, la seva manca d'ètica periodística- fent prevaler informacions manipulades o falses enfrontant-les amb la realitat i la veritat, prioritzant les opinions unionistes i silenciant les independentistes. Des-informen a l'opinió pública espanyola presentant com hegemònics els discursos de populars i C's quan la realitat és que són clarament minoritaris dins de Catalunya.
Proclamen i demanen a tort i dret diàleg, pactes, lleialtat institucional, constitucionalitat, estat de dret i respecte per la llei espanyola quan en realitat volen dir monòleg, litigis, subvertir la democràtica, imposició i submissió, drets de l'estat per sobre dels drets col·lectius i individuals i abús il·legítim de la justícia.... castellana!. Aquesta mena de desconcert angoixat, aquesta por a la democràcia, a la veritable justícia i equanimitat és el missatge que oferirà el discurs unionista les properes comtesses electorals. Les municipals i les plebiscitàries. Malauradament......!.
No ens arronsarem. No podem arronsar-nos!. Perquè si ho féssim, no sobreviuríem com a poble.... Per això nosaltres, els independentistes, continuarem oferint dades, arguments, debats i il·lusions pel futur. Amb alegria, en pau i llibertat. Farem el impossible per arribar a tots els indecisos, als convençuts i els decebuts. A tots els racons del nostre país. A tots els ciutadans catalans perquè votin i ho facin als partits que ofereixen claredat, sinceritat i esperança. I després, els vots decidiran. Primer als municipis, després a tota la nació..... Volem que sigui INDEPENDÈNCIA!.
