Havia una vegada un noi que somiava ser rei. De molt petitó va mostrar una autèntica obstinació per aconseguir el seu objectiu. Per assolir-ho era necessari fer-se amb la gent més important del regne. Per aquesta raó ja de bon principi va apropar-se cap a les més altes institucions i personalitats de l'Estat fent creure a tothom que era algú important, assenyat i preparat al qual se'l podia confiar qualsevol mena de tasca o informació sensible i fins i tot reservada que fora necessària o útil per la bona marxa del país.
Sent només un adolescent va relacionar-se amb les més senyeres figures del partit polític que ara sustenta el poder governamental i del think tank que li proporciona les idees i marca la doctrina a seguir, tant en les tasques de govern com la línia argumental merament partidista de la formació en qüestió. Poc a poc es va prefabricar un relat, pel que sembla força convincent, el qual li va permetre anar escalant les més altes cotes de notorietat dins l'elit dirigent de la capital del regne -la cort- fins aconseguir arribar al cim, aquell que es troba allà, cap a les altures. Se'l podia veure sota l'ombra de ministres, prop del president de govern o al costat de l'expresident més malcarat que s'hagi vist mai, donant la mà al rei o viatjant amb cotxe oficial i escortes rumb les missions més estrafolàries que li pogueren encarregar a un nen espia. Com és un noi una miqueta pagat de si mateix, per demostrar les seves bones relacions i l'importància de la seva persona, hores d'ara se'l pot veure en centenars de fotografies i desenes de filmacions les quals demostren la seva capacitat de seducció, dots de persuasió, i l'aclaparadora personalitat que el caracteritza, rodejat de primeres figures polítiques, institucionals, econòmiques i en definitiva, de la flor i nata de la vila i cort del reialme.
Entrevistes amb els advocats dels cassos més mediàtics que rauen als jutjats, per exemple el cas Urdangarin i la Infanta Cristina, o el cas Pujol; col·laboracions amb el sindicat d'extrema dreta Manos Limpias per immiscir-se -embolica què fa fort!- en els plets promoguts per ells; alternant a la llotja del Bernabeu al costat del diner i del poder per fer negocis; missions encarregades pels serveis secrets o per la vicepresidència del Gobierno per arreglar el cas Gürtel; implicar-se en el problema català per interferir les relacions entre Artur Mas i ERC, o per conduir pel bon camí la deriva separatista catalana; tasques d'assessorament a la vicepresidenta del Gobierno i fins i tot a la Corona; aconsellar a l'alcaldessa de Madrid per evitar que la capital continués anant-se'n en orris; una estreta i tendre companyonia amb l'expresident del govern més nacionalista que hom ha conegut, anomenat familiarment Jose, el qual té un ego que se'l trepitja en la modesta opinió de El pequeño Nicolás. Així és conegut el nostre heroi adolescent, Francisco Nicolás Gómez Iglesias, que segons els experts pateix "una florida ideació delirant del tipus megalomaníac"..... Aquestes son les seves aventures!. I pel que sembla, aquests són els seus protectors!.
El cert és que hi ha fotografies i vídeos que demostren que es trobava al vell mig de la pomada madrilenya. Que enviava i rebia missatges des de les més altes institucions i personalitats de l'Estat. Que va ingressar a la FAES d'Aznar el qual li donava canxa i joc, a més de convidar-lo a berenar a casa seva, segons manifesta el marrec. I també va formar part de les joventuts populars conduint-les com un ramat d'ovelles, amb l'experiència pròpia d'un bon pastor. I que era molt proper als dirigents d'aquest partit, que li manifestaven consideració, respecte i agraïment pel grau d'implicació i compromís demostrat. Esdevenia el més popular entre els populars!. Fins i tot alguns agosarats del partit li pronosticaven un futur polític brillant i sense sostre.
Aquest noi de vint anys es un murri com una catedral, dins d'un Estat que es troba sotmès a una implosió indefugible, sense remei ni esperança. S'encamina sense aturador cap al desastre, cap un nou 1898, però sense la generació del 98. Els 6.666 roïns espavilats -els anyencs hidalgos de Madrit- que governen i s'enriqueixen a costa de tots els ciutadans, es troben hores d'ara atrapats en una teranyina enganxifosa conformada per la més absoluta confusió i astorament, amb una corrupció transversal i desbocada, i amb manca d'ètica i dels principis democràtics més elementals. Fins i tot sembla que no gaudeixen de massa intel·ligència, doncs s'han deixat d'entabanar per un nen bocamoll amb deliris de grandesa el qual els ha venut a bon preu una moto sense motor ni rodes. A l'Espanya actual segueix sent millor tindre els contactes adequats -estar ben recomanat, com el nostre heroi!- que no pas guanyar-se el futur amb treball, esforç i intel·ligència. És un Estat que no es troba gaire lluny de l'època del segle d'or -ara segle del cartró-pedra!- i la novel·la picaresca. Gürtel, Bárcenas, Millet, Fabra, Rato, Blesa..... I ara, El petit Nicolás, rei dels murris i paradigma dels nous murris del segle XXI, no gaire diferents als murris dels segles XVI i XVII.... Quantes falòrnies!. Francisco de Quevedo no ho hagués concebut ni escrit millor!.
Sent només un adolescent va relacionar-se amb les més senyeres figures del partit polític que ara sustenta el poder governamental i del think tank que li proporciona les idees i marca la doctrina a seguir, tant en les tasques de govern com la línia argumental merament partidista de la formació en qüestió. Poc a poc es va prefabricar un relat, pel que sembla força convincent, el qual li va permetre anar escalant les més altes cotes de notorietat dins l'elit dirigent de la capital del regne -la cort- fins aconseguir arribar al cim, aquell que es troba allà, cap a les altures. Se'l podia veure sota l'ombra de ministres, prop del president de govern o al costat de l'expresident més malcarat que s'hagi vist mai, donant la mà al rei o viatjant amb cotxe oficial i escortes rumb les missions més estrafolàries que li pogueren encarregar a un nen espia. Com és un noi una miqueta pagat de si mateix, per demostrar les seves bones relacions i l'importància de la seva persona, hores d'ara se'l pot veure en centenars de fotografies i desenes de filmacions les quals demostren la seva capacitat de seducció, dots de persuasió, i l'aclaparadora personalitat que el caracteritza, rodejat de primeres figures polítiques, institucionals, econòmiques i en definitiva, de la flor i nata de la vila i cort del reialme.
Entrevistes amb els advocats dels cassos més mediàtics que rauen als jutjats, per exemple el cas Urdangarin i la Infanta Cristina, o el cas Pujol; col·laboracions amb el sindicat d'extrema dreta Manos Limpias per immiscir-se -embolica què fa fort!- en els plets promoguts per ells; alternant a la llotja del Bernabeu al costat del diner i del poder per fer negocis; missions encarregades pels serveis secrets o per la vicepresidència del Gobierno per arreglar el cas Gürtel; implicar-se en el problema català per interferir les relacions entre Artur Mas i ERC, o per conduir pel bon camí la deriva separatista catalana; tasques d'assessorament a la vicepresidenta del Gobierno i fins i tot a la Corona; aconsellar a l'alcaldessa de Madrid per evitar que la capital continués anant-se'n en orris; una estreta i tendre companyonia amb l'expresident del govern més nacionalista que hom ha conegut, anomenat familiarment Jose, el qual té un ego que se'l trepitja en la modesta opinió de El pequeño Nicolás. Així és conegut el nostre heroi adolescent, Francisco Nicolás Gómez Iglesias, que segons els experts pateix "una florida ideació delirant del tipus megalomaníac"..... Aquestes son les seves aventures!. I pel que sembla, aquests són els seus protectors!.
El cert és que hi ha fotografies i vídeos que demostren que es trobava al vell mig de la pomada madrilenya. Que enviava i rebia missatges des de les més altes institucions i personalitats de l'Estat. Que va ingressar a la FAES d'Aznar el qual li donava canxa i joc, a més de convidar-lo a berenar a casa seva, segons manifesta el marrec. I també va formar part de les joventuts populars conduint-les com un ramat d'ovelles, amb l'experiència pròpia d'un bon pastor. I que era molt proper als dirigents d'aquest partit, que li manifestaven consideració, respecte i agraïment pel grau d'implicació i compromís demostrat. Esdevenia el més popular entre els populars!. Fins i tot alguns agosarats del partit li pronosticaven un futur polític brillant i sense sostre.
Aquest noi de vint anys es un murri com una catedral, dins d'un Estat que es troba sotmès a una implosió indefugible, sense remei ni esperança. S'encamina sense aturador cap al desastre, cap un nou 1898, però sense la generació del 98. Els 6.666 roïns espavilats -els anyencs hidalgos de Madrit- que governen i s'enriqueixen a costa de tots els ciutadans, es troben hores d'ara atrapats en una teranyina enganxifosa conformada per la més absoluta confusió i astorament, amb una corrupció transversal i desbocada, i amb manca d'ètica i dels principis democràtics més elementals. Fins i tot sembla que no gaudeixen de massa intel·ligència, doncs s'han deixat d'entabanar per un nen bocamoll amb deliris de grandesa el qual els ha venut a bon preu una moto sense motor ni rodes. A l'Espanya actual segueix sent millor tindre els contactes adequats -estar ben recomanat, com el nostre heroi!- que no pas guanyar-se el futur amb treball, esforç i intel·ligència. És un Estat que no es troba gaire lluny de l'època del segle d'or -ara segle del cartró-pedra!- i la novel·la picaresca. Gürtel, Bárcenas, Millet, Fabra, Rato, Blesa..... I ara, El petit Nicolás, rei dels murris i paradigma dels nous murris del segle XXI, no gaire diferents als murris dels segles XVI i XVII.... Quantes falòrnies!. Francisco de Quevedo no ho hagués concebut ni escrit millor!.
