Si existia alguna possibilitat d'entesa entre Catalunya i Espanya, el govern de Madrit l'està malmetent de la manera més roïna i immoral que és pot fer. A l'amenaça feta pel ministre Wert de voler imposar l'espanyolització dels nens en el sistema educatiu català mitjançant la maleïda LOMQE (LOMCE en castellà) i amb l'esgotadora utilització partidista de la justícia espanyola per atacar la immersió en llengua catalana a l'escola, una nova volta de rosca -de l'espanyolissim garrote vil- escanya la societat catalana. Abans, el collar de ferro que estreny el coll dels ciutadans i que ens ofega ja havia estat generosament utilitzat pels nostres aprenents (i ressabiats) botxins polítics. Llei del mercat únic, Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, Pla hidrològic de la conca de l'Ebre, Llei de caixes, Llei d'acció exterior; l'anunciada reforma de les administracions públiques que implicaria la supressió del Síndic de Greuges, de la Sindicatura de Comptes, del Servei Meteorològic de Catalunya o les agències energètiques, d'inspecció aeroportuària i d'avaluació de l'àmbit universitari; la reforma fiscal anunciada per, entre d'altres raons, uniformar i re-centralitzar (o boicotejar-los si cal) de vell nou els tributs territorials, i el canvi del sistema de càlcul de les balances fiscals per aconseguir un resultat adequat als interessos d'Espanya, es a dir, per amagar espolis, greuges i motius de divorci polític entre l'Estat i Catalunya, son algunes de las voltes de rosca que ofeguen els catalans. Dons bé, ara el govern espanyol vol reorganitzar la concessió dels canals de TDT feta fa pocs anys, de tal forma que TV3 perdria un dels dos múltiplex pels quals emet. Segons diu el ministeri d'Industria es així perquè ho mana la Unió Europea. Com sempre, la UE és la culpable. Però l'Estat, directament responsable, no ofereix alternatives tècniques que per descomptat existeixen i que evitarien l'afectació sobre la televisió pública de Catalunya.
Tanmateix, la realitat és més descarnada. L'autèntica intenció del govern dels populars es censurar i anorrear TV3, perquè en la seva opinió adoctrina a la societat catalana en l'independentisme. Va iniciar la seva lluita contra la llengua i el pluralisme cultural al País Valencià, ja fa uns quants anys. Al principi, propiciant el secessionisme lingüístic tot dient que català i valencià son dues llengües diferents. Després, dificultant el màxim l'educació en valencià (català) a l'escola, suprimint línies d'ensenyança en la llengua pròpia del país, o no homologant els títols dels mestres, per haver après en català enlloc de valencià. Aquesta mena de mesquinesa i joc brut significa que ahir i avui desenes de milers de famílies valencianes no poden escolaritzar els seus fills en la seva llengua materna. Per concloure aquesta creuada popular-espanyolista, fa poc han tancat definitivament Canal 9, l'única emissora de televisió feta en valencià (català), desprès d'haver prohibit la recepció de TV3 a tota la comunitat valenciana. El mateix passa ara a les Illes Balears, amb l'agreujant que allà més del 85% del pares s'havien manifestat favorables a què els seus fills rebessin l'educació en català. I ho van fer després que el govern balear s'hagués compromès a respectar l'opinió dels pares. Naturalment, els populars han incomplert el seus compromisos...., com ja comença a ser habitual!. Tampoc hem d'oblidar l'enginyosa creació del Lapao a l'Aragó, per tal d'aconseguir que l'idioma que és parla a la franja de ponent no sigui anomenat com català. I mentrestant, a Catalunya, si un nen castellanoparlant demana -en realitat, els seus traumatitzats pares- l'ensenyament en castellà, els jutges ordenen que tota la classe té l'obligació de rebre-la en l'idioma de Cervantes.
El Partit Popular té un veritable problema psicològic amb Catalunya. D'una banda, no para de proclamar la seva estimació cap el Principat. Diu que ens aprecia i admira, que ens respecta i no vol pas que marxem. "Catalunya és d'Espanya", exclamen amb ràbia. Però a la vegada, persegueix el nostre idioma i cultura de forma malaltissa. Vol substituir la nostra parla, tant si volem com si no, pel castellà quan reclama l'aplicació d'un suposat bilingüisme, que només practiquem els catalanoparlants; o quan s'exclama amargament per la suposada persecució lingüística que pateixen els espanyols a Catalunya. Desitja relegar la nostra cultura i identitat nacional a un nivell merament folklòric o provincià, i volen que abracem un espanyolisme passat de voltes i tronat, a més d'estar basat en pur i dur castellanisme. Menysprea la nostra història mil·lenària imposant-nos la espanyola (castellana) com si fossin les Sagrades Escriptures, les quals tothom ha d'obeir i acceptar com l'única veritat immutable existent a l'univers. I fent gal·la d'una decrèpita hidalguia ofenen la nostra intel·ligència quan afirmen que els catalans cobrem les pensions i subsidis d'atur gràcies a la solidaritat de tots els espanyols; o que la Generalitat subsisteix financerament amb recursos que generosament aporta Madrit; o que Catalunya -quan ha sigut independent?, es demanen- mai ha gaudit d'un nivell d'autogovern com l'actual.... Quantes fal·làcies!. Quantes bajanades!. Si tant ens estimen i respecten, perquè segueixen aplicant la mateixa política lingüística de quan es va aprovar, allà pels principis del segle XVIII, el Decret de Nova Planta?. És bo recordar-ho ara que commemorem el tri-centenari, que l'esmentat decret va ser fruit directe de la sagnant conquesta i posterior ocupació de Catalunya pels exercits borbònics. Hora és ja de derogar la lletra i l'esperit que el van inspirar: "que s'aconsegueixi l'efecte sense que es noti la cura". I també es hora d'acceptar d'una vegada que ja som en ple segle XXI. De passada, també podrien reconèixer que nosaltres no som pas castellans, sinó catalans. Perquè volem i ens agrada. Ni millors, ni pitjors. Però som catalans!. Respectin la nostra cultura i tradicions. Reconeguin d'una punyetera vegada que Catalunya és una nació, perquè així ho sentim la majoria de catalans. Deixin de manipular tant l'historia passada com la present i no menteixin més. Pel que fa a les pensions i subsidis d'atur d'avui, les paguem amb les cotitzacions de treballadors i empresaris catalans a la Seguretat Social, acumulades temps enrere dins del fons de pensions, fons que per cert també serveixen per pagar els aturats i jubilats espanyols... en bona part gracies a la solidaritat catalana!. I no a l'inrevés!. I si parlem del finançament de la Generalitat, perquè no reconeixen l'espoli fiscal que sotmeten als ciutadans catalans?. Més de 16.000 milions d'euros anuals, xifra admesa fins i tot pel reconegut anti-català José Antonio Monago, l'actual president de Extremadura!.
El més indignant de tot és aquesta afirmació que fan tan desvergonyidament, dient que mai Catalunya ha gaudit de més autogovern com el que té ara....!. Aleshores, perquè augmenta dia a dia la voluntat i les decisions re-centralitzadores del govern d'Espanya?. Per quina raó totes, absolutament totes les noves normes, reglaments, decrets, lleis, resolucions i sentencies -judicials o no- dictades per l'Estat espanyol estan encaminades a envair, retallar, condicionar, suprimir o descafeïnar les competències de les comunitats autònomes?. I especialment, la catalana!. La voluntat d'harmonitzar, de uniformar, d'igualar, en definitiva de loapizar, és mes gran que la seva voluntat de respectar la sagrada Constitució espanyola, que grapegen com i quan volen i sense cap mena de contemplacions.
Certament, l'estesa ja és impossible. Els interessos i objectius de Madrit (d'Espanya) i Catalunya fa temps que no coincideixen. L'estat espanyol està en mans d'alts funcionaris de llarguíssima tradició familiar com a servidors públics, d'advocats de l'estat, d'una burgesia d'arrels aristocràtiques i decadent, d'acomodats buròcrates, de militars d'alta graduació, de jutges i magistrats d'altes Instàncies, i de poderosos empresaris fills del règim (especuladors, banquers, grans constructors d'obra pública), tots ells dependents del BOE i dels pressupostos generals de l'Estat. També està en mans de suposats informadors, mes preocupats de preservar el seu propi estatus i influències, que no pas d'informar amb objectivitat. Regularment intercanvien cromos a la llotja del Bernabeu. Son uns pocs milers de famílies, però tenen cura de mantenir els seus privilegis i de repartir-se el suculent pastís en joc.... És la insondable Villa i Corte de Madrit. La crème de la crème. Mentrestant, a Catalunya hi ha un poble pacífic i alegre que lluita per viure normalment, per prosperar sense peatges. Que té esperança, força i confiança en ell mateix. Que s'esforça per arribar allà on vol arribar. Que està ansiós per aconseguir la llibertat. Que majoritàriament vol la independència. I li dol que els poders fàctics espanyols menyspreïn les seves demandes de democràcia, quan li neguen el dret a votar sobre el seu futur polític. La Corte no vol cedir poder per no perdre privilegis i prebendes, mentre la majoria de catalans volem decidir el futur de Catalunya en pau i llibertat per recuperar el respecte, la dignitat i els recursos que ara ens neguen i romanen sota control espanyol. És per tot això que l'entesa és impossible.... Si Madrit ni tan sols reconeix el lideratge dels ciutadans en el procés de independència endegat per la societat, de baix a d'alt!. Si creuen que matant al president de la Generalitat mataran els anhels sobiranistes!. Si encara pensen que son els partits polítics catalans els que empenyent el procés!. No volen, ni poden, ni saben que està passant realment a Catalunya. Ells mateixos s'estan ficant en un carreró sense sortida. Només els queda el camí de la repressió, de la violència. Només poden mentir, manipular i insultar. Creuen que els fets i reivindicacions polítiques es resolen als tribunals, amb la Policia Nacional, la Guardia Civil i la guerra bruta del CNI!. Però no amb més democràcia. Per això fracassaran.
Tard o d'hora guanyarà la democràcia per damunt de l'autoritarisme i l'agressivitat de la Villa i Corte. A més, la Unió Europea no es pot permetre que al flanc sud del continent es desfermi un procés d'inestabilitat econòmica i incertesa política que pot derivar en enfrontaments violents entre agredits -en defensa pròpia- i agressors, provocat per la manca de principis democràtics d'Espanya i que posaria en perill els interessos d'aquesta mateixa Unió. I quan Espanya és vegi empentada a respectar la democràcia, haurà esgotat la credibilitat i l'estima dels catalans. Ja serà massa tard.... És per tot això que l'entesa política entre Catalunya i Espanya, ara i demà, és ja impossible.... Però segueix sent necessària!.
Tanmateix, la realitat és més descarnada. L'autèntica intenció del govern dels populars es censurar i anorrear TV3, perquè en la seva opinió adoctrina a la societat catalana en l'independentisme. Va iniciar la seva lluita contra la llengua i el pluralisme cultural al País Valencià, ja fa uns quants anys. Al principi, propiciant el secessionisme lingüístic tot dient que català i valencià son dues llengües diferents. Després, dificultant el màxim l'educació en valencià (català) a l'escola, suprimint línies d'ensenyança en la llengua pròpia del país, o no homologant els títols dels mestres, per haver après en català enlloc de valencià. Aquesta mena de mesquinesa i joc brut significa que ahir i avui desenes de milers de famílies valencianes no poden escolaritzar els seus fills en la seva llengua materna. Per concloure aquesta creuada popular-espanyolista, fa poc han tancat definitivament Canal 9, l'única emissora de televisió feta en valencià (català), desprès d'haver prohibit la recepció de TV3 a tota la comunitat valenciana. El mateix passa ara a les Illes Balears, amb l'agreujant que allà més del 85% del pares s'havien manifestat favorables a què els seus fills rebessin l'educació en català. I ho van fer després que el govern balear s'hagués compromès a respectar l'opinió dels pares. Naturalment, els populars han incomplert el seus compromisos...., com ja comença a ser habitual!. Tampoc hem d'oblidar l'enginyosa creació del Lapao a l'Aragó, per tal d'aconseguir que l'idioma que és parla a la franja de ponent no sigui anomenat com català. I mentrestant, a Catalunya, si un nen castellanoparlant demana -en realitat, els seus traumatitzats pares- l'ensenyament en castellà, els jutges ordenen que tota la classe té l'obligació de rebre-la en l'idioma de Cervantes.
El Partit Popular té un veritable problema psicològic amb Catalunya. D'una banda, no para de proclamar la seva estimació cap el Principat. Diu que ens aprecia i admira, que ens respecta i no vol pas que marxem. "Catalunya és d'Espanya", exclamen amb ràbia. Però a la vegada, persegueix el nostre idioma i cultura de forma malaltissa. Vol substituir la nostra parla, tant si volem com si no, pel castellà quan reclama l'aplicació d'un suposat bilingüisme, que només practiquem els catalanoparlants; o quan s'exclama amargament per la suposada persecució lingüística que pateixen els espanyols a Catalunya. Desitja relegar la nostra cultura i identitat nacional a un nivell merament folklòric o provincià, i volen que abracem un espanyolisme passat de voltes i tronat, a més d'estar basat en pur i dur castellanisme. Menysprea la nostra història mil·lenària imposant-nos la espanyola (castellana) com si fossin les Sagrades Escriptures, les quals tothom ha d'obeir i acceptar com l'única veritat immutable existent a l'univers. I fent gal·la d'una decrèpita hidalguia ofenen la nostra intel·ligència quan afirmen que els catalans cobrem les pensions i subsidis d'atur gràcies a la solidaritat de tots els espanyols; o que la Generalitat subsisteix financerament amb recursos que generosament aporta Madrit; o que Catalunya -quan ha sigut independent?, es demanen- mai ha gaudit d'un nivell d'autogovern com l'actual.... Quantes fal·làcies!. Quantes bajanades!. Si tant ens estimen i respecten, perquè segueixen aplicant la mateixa política lingüística de quan es va aprovar, allà pels principis del segle XVIII, el Decret de Nova Planta?. És bo recordar-ho ara que commemorem el tri-centenari, que l'esmentat decret va ser fruit directe de la sagnant conquesta i posterior ocupació de Catalunya pels exercits borbònics. Hora és ja de derogar la lletra i l'esperit que el van inspirar: "que s'aconsegueixi l'efecte sense que es noti la cura". I també es hora d'acceptar d'una vegada que ja som en ple segle XXI. De passada, també podrien reconèixer que nosaltres no som pas castellans, sinó catalans. Perquè volem i ens agrada. Ni millors, ni pitjors. Però som catalans!. Respectin la nostra cultura i tradicions. Reconeguin d'una punyetera vegada que Catalunya és una nació, perquè així ho sentim la majoria de catalans. Deixin de manipular tant l'historia passada com la present i no menteixin més. Pel que fa a les pensions i subsidis d'atur d'avui, les paguem amb les cotitzacions de treballadors i empresaris catalans a la Seguretat Social, acumulades temps enrere dins del fons de pensions, fons que per cert també serveixen per pagar els aturats i jubilats espanyols... en bona part gracies a la solidaritat catalana!. I no a l'inrevés!. I si parlem del finançament de la Generalitat, perquè no reconeixen l'espoli fiscal que sotmeten als ciutadans catalans?. Més de 16.000 milions d'euros anuals, xifra admesa fins i tot pel reconegut anti-català José Antonio Monago, l'actual president de Extremadura!.
El més indignant de tot és aquesta afirmació que fan tan desvergonyidament, dient que mai Catalunya ha gaudit de més autogovern com el que té ara....!. Aleshores, perquè augmenta dia a dia la voluntat i les decisions re-centralitzadores del govern d'Espanya?. Per quina raó totes, absolutament totes les noves normes, reglaments, decrets, lleis, resolucions i sentencies -judicials o no- dictades per l'Estat espanyol estan encaminades a envair, retallar, condicionar, suprimir o descafeïnar les competències de les comunitats autònomes?. I especialment, la catalana!. La voluntat d'harmonitzar, de uniformar, d'igualar, en definitiva de loapizar, és mes gran que la seva voluntat de respectar la sagrada Constitució espanyola, que grapegen com i quan volen i sense cap mena de contemplacions.
Certament, l'estesa ja és impossible. Els interessos i objectius de Madrit (d'Espanya) i Catalunya fa temps que no coincideixen. L'estat espanyol està en mans d'alts funcionaris de llarguíssima tradició familiar com a servidors públics, d'advocats de l'estat, d'una burgesia d'arrels aristocràtiques i decadent, d'acomodats buròcrates, de militars d'alta graduació, de jutges i magistrats d'altes Instàncies, i de poderosos empresaris fills del règim (especuladors, banquers, grans constructors d'obra pública), tots ells dependents del BOE i dels pressupostos generals de l'Estat. També està en mans de suposats informadors, mes preocupats de preservar el seu propi estatus i influències, que no pas d'informar amb objectivitat. Regularment intercanvien cromos a la llotja del Bernabeu. Son uns pocs milers de famílies, però tenen cura de mantenir els seus privilegis i de repartir-se el suculent pastís en joc.... És la insondable Villa i Corte de Madrit. La crème de la crème. Mentrestant, a Catalunya hi ha un poble pacífic i alegre que lluita per viure normalment, per prosperar sense peatges. Que té esperança, força i confiança en ell mateix. Que s'esforça per arribar allà on vol arribar. Que està ansiós per aconseguir la llibertat. Que majoritàriament vol la independència. I li dol que els poders fàctics espanyols menyspreïn les seves demandes de democràcia, quan li neguen el dret a votar sobre el seu futur polític. La Corte no vol cedir poder per no perdre privilegis i prebendes, mentre la majoria de catalans volem decidir el futur de Catalunya en pau i llibertat per recuperar el respecte, la dignitat i els recursos que ara ens neguen i romanen sota control espanyol. És per tot això que l'entesa és impossible.... Si Madrit ni tan sols reconeix el lideratge dels ciutadans en el procés de independència endegat per la societat, de baix a d'alt!. Si creuen que matant al president de la Generalitat mataran els anhels sobiranistes!. Si encara pensen que son els partits polítics catalans els que empenyent el procés!. No volen, ni poden, ni saben que està passant realment a Catalunya. Ells mateixos s'estan ficant en un carreró sense sortida. Només els queda el camí de la repressió, de la violència. Només poden mentir, manipular i insultar. Creuen que els fets i reivindicacions polítiques es resolen als tribunals, amb la Policia Nacional, la Guardia Civil i la guerra bruta del CNI!. Però no amb més democràcia. Per això fracassaran.
Tard o d'hora guanyarà la democràcia per damunt de l'autoritarisme i l'agressivitat de la Villa i Corte. A més, la Unió Europea no es pot permetre que al flanc sud del continent es desfermi un procés d'inestabilitat econòmica i incertesa política que pot derivar en enfrontaments violents entre agredits -en defensa pròpia- i agressors, provocat per la manca de principis democràtics d'Espanya i que posaria en perill els interessos d'aquesta mateixa Unió. I quan Espanya és vegi empentada a respectar la democràcia, haurà esgotat la credibilitat i l'estima dels catalans. Ja serà massa tard.... És per tot això que l'entesa política entre Catalunya i Espanya, ara i demà, és ja impossible.... Però segueix sent necessària!.
