Sembla ser que tant el ministre Jorge Fernández Díaz, com el delegat del PSOE a Catalunya Pere Navarro, han decidit que el més profitós pels seus interessos partidistes és denunciar haver estat objecte d'agressions per part de persones violentes, obcecades segons diuen pel procés sobiranista endegat a Catalunya. Tant se val que no tinguin proves d'haver estat agredits per independentistes, ni que hagin sigut agressions esporàdiques o circumstancials, aïllades i sense conseqüències físiques, més enllà de lleus molèsties o la humiliació patida. Fins i tot, és igual que les causes d'aquestes dues agressions apuntin més a simples retrets sobre decisions presses per raó del càrrec que ostenten -ministre de l'Interior del govern popular l'un, i primer secretari del PSC l'antre-, que no pas per motivacions estrictament independentistes. No importa, però la qüestió és perjudicar i denigrar l'independentisme per tal de afavorir l'unionisme.
¿Que vol dir tot això?. ¿Perquè actuen així?. Dons per que no tenen arguments polítics vàlids que oposar a l'independentisme. Les amenaces, ficar por, mentir o manipular la informació, no aturen pas la decidida marxa de la majoria de catalans cap a la propera independència. Per tant, convé propagar l'idea que la secessió de Catalunya és causa de l'aparició d'elements fanatitzats que acaben en insults, intimidacions i violència física contra l'unionisme. I així, l'espanyolisme es podrà enfrontar al sobiranisme català amb les mateixes armes i arguments que han vingut utilitzant contra el terrorisme basc. Sembla que l'única manera que saben emprar per combatre un moviment pacífic, festiu, ciutadà, transversal i majoritari, és utilitzar mètodes repressius, policials i penals. Fins i tot l'exercit, potser...?. Mai faran servir mètodes simplement democràtics, doncs es troben fora de la seva comprensió i enteniment. El pacifisme actiu que practiquem els catalans descol·loca les seves fermes conviccions i incrementa els seus prejudicis senzillament identitaris, es clar, marcadament espanyolistes.
Jorge Fernández Díaz s'aprofita del rebombori provocat per l'agressió rebuda per Pere Navarro per denunciar que fa pocs dies -un mes ja!- també va ser insultat quan sortia d'un restaurant amb la seva família. "Una dona de mitjana edat i classe mitjana em va agafar pel braç i em va dir: fill de puta, feixista i cabró". I és que Pere Navarro va acusar prèviament una (altra) dona per que li va clavar un cop de puny, mentre li deia fill de la gran puta. Un testimoni presencial descriu la dona com a "molt ben arreglada i enjoiada, d'uns cinquanta anys". Però afegeix que a més d'insultar-lo va dir: "Tu ja saps de que va". Un segon testimoni diu que l'agressió va ser una senzilla plantofada i en cap cas un cop de puny. Com tot si val contra l'independentisme, el dimissionari i opinador furtiu Jordi Cañas, ex-diputat de C's, es va sumar a la festa i va etzibar per twitter: "Dono tot el meu suport a Pere Navarro i la meva absoluta repulsa a la seva agressió. La sembra de l'odi comença a recollir els seus fruits verinosos". I Pere Navarro ara per fi acusa CiU, ERC i ICV -recordem que les tres formacions recolzen el referèndum d'autodeterminació-, de convertir la víctima en sospitós.... Mare meva!. El suc polític -corromput- que es pot extreure d'una bajanada!. Son capaços de qualsevol cosa per tal d'aconseguir un vot!.
Quan la política és substituïda per ximpleries a les quals se'ls hi dona una aparença transcendent, els polítics que així ho fan tindrien que ésser considerats com inhàbils -incapaços- per desenvolupar càrrecs públics. És molt greu que s'intenti fabricar un clima pre-bèl·lic per tal d'aconseguir imposar la voluntat partidista per damunt dels drets inalienables dels ciutadans. És gravíssim crear problemes del no res allà on no hi ha, per treure rendiment polític. I encara més quan s'intenta manipular la realitat de forma tan barroera. Molt mancats d'idees i arguments tenen que estar per utilitzar aquests tipus d'armes tan grolleres i, per altra banda, tan poc efectives.
Utilitzant les mateixes intuïcions que fan servir el ministre Fernández Díaz i el secretari Pere Navarro, que serveixen per atribuir a l'independentisme aquesta agressivitat i violència denunciada convenientment exagerada i que consideren generalitzada, jo puc afirmar amb la mateixa contundència que la dona que va insultar el ministre era una persona indignada i ressentida per les polítiques endegades pel Partit Popular referides a l'avortament, a les retallades socials, o per l'increment dels acomiadaments laborals quasi-lliures i la conseqüent acumulació d'aturats. O potser es tractava d'una simple víctima de l'estafa de les preferents. I la plantofada d'en Pere Navarro és conseqüència de la baralla interna desfermada dins del socialisme català -ara més espanyolista que mai-, per l'expulsió -d'aquesta formació suposadament progressista- del sector catalanista, en una jugada absolutament retorçada i impresentable feta per la cúpula dirigent del partit d'en Josep Pallach (e.p.d..)... Si Josep Pallach aixequés el cap, estic segur que Pere Navarro i la resta de la direcció no s'emportarien només una simple plantofada.
¿Tant malament estan les coses per l'unionisme, que fan servir el més patètic victimisme -el qual no dubten d'atribuir a l'independentisme-, per defensar l'Espanya una, grande y libre?. Dons sembla que si, les coses estan molt malament per a ells. ¿De veritat creuen que plorant com magdalenes guanyaran la partida al sobiranisme?. ¿Utilitzant política i grollerament fets anecdòtics o irrellevants conquistaran la voluntat majoritària dels catalans?. Dons no, rotundament no!.
Sincerament, crec que als unionistes els està resultant més car la defensa dels seus interessos polítics a base d'etzibar matussers cops de lleis i Constitució, manipular la realitat, fer el ploramiques i propiciar l'enfrontament i la violència dins la pacífica societat catalana, que no pas d'acceptar fer-ho amb la veritat i la democràcia. És a dir, fen senzillament política de forma noble i sincera. Si no ho fan, per Espanya serà una autèntica hecatombe. I ho fan així, d'aquesta manera tan cínica, perquè amb arguments normals, contrastats, autèntics i reals, ben exposats i debatuts, no ho aconseguirien pas. Ara ja és, a més a mes, potser massa tard per fer-ho bé. Han perdut el temps d'una forma realment lamentable.
La culpa és d'Espanya. Millor dit, de l'Estat espanyol. Dels populars i socialistes, i las institucions estatals que ambdós dominen. No pas dels ciutadans. Els espanyols son permanentment enganyats pel aclaparador bi-partidisme que pateixen. I aquest enganys rebent tot el suport de la caverna mediàtica madrilenya, el que vol dir desinformació a ple rendiment.... La culpa no és pas dels independentistes. La culpa no és de la propera i inevitable independència de Catalunya. El pecat, la falta és dels populars i socialistes, encara que ambdós estiguin en franca decadència. Per que la decadència no exonera dels pecats comesos. Els agreuja.
¿Que vol dir tot això?. ¿Perquè actuen així?. Dons per que no tenen arguments polítics vàlids que oposar a l'independentisme. Les amenaces, ficar por, mentir o manipular la informació, no aturen pas la decidida marxa de la majoria de catalans cap a la propera independència. Per tant, convé propagar l'idea que la secessió de Catalunya és causa de l'aparició d'elements fanatitzats que acaben en insults, intimidacions i violència física contra l'unionisme. I així, l'espanyolisme es podrà enfrontar al sobiranisme català amb les mateixes armes i arguments que han vingut utilitzant contra el terrorisme basc. Sembla que l'única manera que saben emprar per combatre un moviment pacífic, festiu, ciutadà, transversal i majoritari, és utilitzar mètodes repressius, policials i penals. Fins i tot l'exercit, potser...?. Mai faran servir mètodes simplement democràtics, doncs es troben fora de la seva comprensió i enteniment. El pacifisme actiu que practiquem els catalans descol·loca les seves fermes conviccions i incrementa els seus prejudicis senzillament identitaris, es clar, marcadament espanyolistes.
Jorge Fernández Díaz s'aprofita del rebombori provocat per l'agressió rebuda per Pere Navarro per denunciar que fa pocs dies -un mes ja!- també va ser insultat quan sortia d'un restaurant amb la seva família. "Una dona de mitjana edat i classe mitjana em va agafar pel braç i em va dir: fill de puta, feixista i cabró". I és que Pere Navarro va acusar prèviament una (altra) dona per que li va clavar un cop de puny, mentre li deia fill de la gran puta. Un testimoni presencial descriu la dona com a "molt ben arreglada i enjoiada, d'uns cinquanta anys". Però afegeix que a més d'insultar-lo va dir: "Tu ja saps de que va". Un segon testimoni diu que l'agressió va ser una senzilla plantofada i en cap cas un cop de puny. Com tot si val contra l'independentisme, el dimissionari i opinador furtiu Jordi Cañas, ex-diputat de C's, es va sumar a la festa i va etzibar per twitter: "Dono tot el meu suport a Pere Navarro i la meva absoluta repulsa a la seva agressió. La sembra de l'odi comença a recollir els seus fruits verinosos". I Pere Navarro ara per fi acusa CiU, ERC i ICV -recordem que les tres formacions recolzen el referèndum d'autodeterminació-, de convertir la víctima en sospitós.... Mare meva!. El suc polític -corromput- que es pot extreure d'una bajanada!. Son capaços de qualsevol cosa per tal d'aconseguir un vot!.
Quan la política és substituïda per ximpleries a les quals se'ls hi dona una aparença transcendent, els polítics que així ho fan tindrien que ésser considerats com inhàbils -incapaços- per desenvolupar càrrecs públics. És molt greu que s'intenti fabricar un clima pre-bèl·lic per tal d'aconseguir imposar la voluntat partidista per damunt dels drets inalienables dels ciutadans. És gravíssim crear problemes del no res allà on no hi ha, per treure rendiment polític. I encara més quan s'intenta manipular la realitat de forma tan barroera. Molt mancats d'idees i arguments tenen que estar per utilitzar aquests tipus d'armes tan grolleres i, per altra banda, tan poc efectives.
Utilitzant les mateixes intuïcions que fan servir el ministre Fernández Díaz i el secretari Pere Navarro, que serveixen per atribuir a l'independentisme aquesta agressivitat i violència denunciada convenientment exagerada i que consideren generalitzada, jo puc afirmar amb la mateixa contundència que la dona que va insultar el ministre era una persona indignada i ressentida per les polítiques endegades pel Partit Popular referides a l'avortament, a les retallades socials, o per l'increment dels acomiadaments laborals quasi-lliures i la conseqüent acumulació d'aturats. O potser es tractava d'una simple víctima de l'estafa de les preferents. I la plantofada d'en Pere Navarro és conseqüència de la baralla interna desfermada dins del socialisme català -ara més espanyolista que mai-, per l'expulsió -d'aquesta formació suposadament progressista- del sector catalanista, en una jugada absolutament retorçada i impresentable feta per la cúpula dirigent del partit d'en Josep Pallach (e.p.d..)... Si Josep Pallach aixequés el cap, estic segur que Pere Navarro i la resta de la direcció no s'emportarien només una simple plantofada.
¿Tant malament estan les coses per l'unionisme, que fan servir el més patètic victimisme -el qual no dubten d'atribuir a l'independentisme-, per defensar l'Espanya una, grande y libre?. Dons sembla que si, les coses estan molt malament per a ells. ¿De veritat creuen que plorant com magdalenes guanyaran la partida al sobiranisme?. ¿Utilitzant política i grollerament fets anecdòtics o irrellevants conquistaran la voluntat majoritària dels catalans?. Dons no, rotundament no!.
Sincerament, crec que als unionistes els està resultant més car la defensa dels seus interessos polítics a base d'etzibar matussers cops de lleis i Constitució, manipular la realitat, fer el ploramiques i propiciar l'enfrontament i la violència dins la pacífica societat catalana, que no pas d'acceptar fer-ho amb la veritat i la democràcia. És a dir, fen senzillament política de forma noble i sincera. Si no ho fan, per Espanya serà una autèntica hecatombe. I ho fan així, d'aquesta manera tan cínica, perquè amb arguments normals, contrastats, autèntics i reals, ben exposats i debatuts, no ho aconseguirien pas. Ara ja és, a més a mes, potser massa tard per fer-ho bé. Han perdut el temps d'una forma realment lamentable.
La culpa és d'Espanya. Millor dit, de l'Estat espanyol. Dels populars i socialistes, i las institucions estatals que ambdós dominen. No pas dels ciutadans. Els espanyols son permanentment enganyats pel aclaparador bi-partidisme que pateixen. I aquest enganys rebent tot el suport de la caverna mediàtica madrilenya, el que vol dir desinformació a ple rendiment.... La culpa no és pas dels independentistes. La culpa no és de la propera i inevitable independència de Catalunya. El pecat, la falta és dels populars i socialistes, encara que ambdós estiguin en franca decadència. Per que la decadència no exonera dels pecats comesos. Els agreuja.
